Pensa en mi, menuda pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred,
ni més dolç el café amb llet,
però pensa en mi, menuda pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro
a quarts de nou.
I porta'm brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm de les teves arracades,
volta'm amb els teus anells i...
Deixa'm venir amb tú, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa'm-hi anar.
Menuda entre goig i pena,
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallará, mandrosa, la ciutat,
quat t'aixequis i obris
les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells.
Et diu el cor que l'ocell engaviat mor.
Ells se'n duen a les plomes somnis i batecs,
quan colpejen els teus vidres els seus becs.
I conten la historia blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen que es mor la primavera
quan no pot anar de passeig i...
deixa'm venir amb tú, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa'm-hi anar.
Menuda i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per volar-lo tu i jo amb ells.

Joan Manuel Serrat
Tiene tantos años como yo.
Y me gusta cada día más...
(Piensa en mi, pequeña piensa en mí
cuando las brujas te arañen por la mañana.
No te haré más cálido el frío,
ni más dulce el café con leche,
pero piens en mi, pequeña piensa en mi.
Piensa en mi cuando no te lleque el sueldo
y cuando te empujen en el metro a las ocho y media.
Y llevame bordado en tu blusa,
o pintado en tu sonrisa roja.
Columpiame en tus pendientes
envuelveme con tus anillos y...
dejame venir contigo, dejame venir.
Deajme ir donde vas, dejame ir.
Pequeña entre alegría y pena,
abrazado al poema que lees a escondidas.
Bostezará, adormecida, la ciudad
cuando te levantes y abras
las ventanas del despacho
y te sacudas a los pájaros
que hacen nido en tus cabellos.
Te dice el corazón que el pájaro enjaulado muere.
Ellos se llevan en las plumas sueños y latidos
cuando golpean tus cristales con sus picos.
Y cuentan
la historia blanca y pequeña
que entre cuatro paredes se marchita
pían que se muere la primavera
cuando no puede ir de paseo y...
dejame venir contigo, dejame venir.
Deajme ir donde vas, dejame ir.
Pequeña, enciende la cara.
Piensa que aún tenemos
el camino de tus pájaros
para volarlo tú y yo con ellos)